Follow by Email

divendres, 25 de setembre de 2009

L'hem trobada!





La Mercè Sebastià, el Ferran Benet, la Carme Homedes i un servidor, Vicent Pellicer tenim la joia de presentar-vos:



L'orquídia Orchis cazorlensis és una espècie endèmica de les muntanyes del sud i l'est de la península Ibèrica.


També es troba a l'illa de Mallorca. El massís del Port és l'únic lloc de Catalunya on es coneix aquesta orquídia, on fou indicada inicalment a inicis del segle XX (1915) per Font Quer, per la zona de Caro, i més endavant per Llensa (1954), pel barranc de l'Espasa.


Sembla que aquesta troballa recent, a la mola de Lino, és molt interessant, ja que no havia estat retrobada al massís del Port des de feia mig segle.



Concretament viu en clarianes de /Pinus nigra /subsp. /salzmannii/ en substrat pedregós i calcari, a una altitud de 1180 m.




L'alquimista!


Heus ací una altra nit màgica! L'alquimista,


l'home que parla amb els metalls i le sorres,



el domador del foc,


el poeta que sedueix els estels amb núvols d'espurnes,


el mag que amoroseix els elements,


l'artífex que acaricia el fang i amb mans divinitzades li regala vida: el Ra-Kú, una llepolia per als sentits, a través de la sàvia mirada del Joan Panisello.



Gràcies, Joana i Joan, per la vostra cordialitat!

diumenge, 13 de setembre de 2009

Altres meravelles!

la vall cremada
Imatges!,
crestalls del Blau i coves Roges

amb la il·lusió de compartir amb vosaltres
cova de les Piletes

la bellesa inesgotable d'aquest nostre massís calcari.
un horitzó, immens, amb les roques de Benet de talaia

divendres, 4 de setembre de 2009

Rakú: bellesa, gaudi, harmonia...


Ahir a la nit, des de les 7 de la tarda fins a la 1 de la matinada, va tindre lloc,




a Jesús, un esdeveniment que ens va captivar a un grup nombrós d'addictes a l'amistat i l'elegant i savi mestratge del reconegut artista i ceramista universal jesusenc, Joan Panisello.




Alguns ben poca sabíem del Rakú, tècnica mil·lenària en l'elaboració de ceràmica tradicional oriental. Hi anàvem convidats, a casa el Joan i la Joana. I tot sense saber-ne res, pressentíem que la xalera la tindríem ben servida.



Les peces,de fang, assuavides pels dits capritxosos de l'ànima del Joan, i entaforades en colors verges i no gaire assaonats, talment com si la mà d'una criatura innocent les hagués dibuixades, entraven al forn i en sortien al roig viu, com si fos lava d'un volcà en erupció.



Tot seguit, amb les tècniques de reducció i oxidació, aquella humil argila cuita, esdevenia una peça exquisida, sublim!


Semblava com si una mà divina, miraculosa, hi hagués pintat alenades d'un esperit superior, que era capaç de convertir l'element terra en una forma subtil i perfectament definida, en què la natura pinta els seus miracles: miralls trencats, paisatges acolorits, valls ufanoses, barrancs profunds, obagues curulles de peònies, solanes farcides de rosers salvatges, rius cristal·lins i atzurs, papallones de set estels, oceans de núvols encimbellats, pluja de mel i bresca...





Gràcies pel regal Joan!