Com que aquestes són terres del magistral poeta Desideri Lombarte, us en faig cinc cèntims, del seu llibre Romanços mai contats; boires i borrims.
"Terra, país, muntanya, quant t'estimo!
Quants versos t'haig de fer per agradar-te?
Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te!"
"D'eixos còdols les gleres n'estan plenes,
sense color ni cara, sense tall,
pacífics codolars dormint a l'aigua,
veïns dels tormassals, baixats dels cingles."
"Qui em desperta dels somnis quan somnio
bells paratges, fonts i rius i donzelles
a l'ombra dels aurons, a l'herba fresca?"
"Passo calladament moments tranquils
i busco tant com puc la solitud
i em trobo amb mi mateix i passo comptes
dels bons dies viscuts i dels mals dies."
"A fora plou;
ploren les fulles de les vinyes noves
com ploren les finestres,
com ulls de vidre de les nostres cases".
"A les altes picosses, als meus cingles,
hi ha caigut un llençol de blanca neu.
Només aquí i allà la taca negra,
d'un floc de pins a contrallum es veu".
"I torno als ulls de melcom tornen les abelles a la bresca
i tornen els coloms a la font fresca".
Aquesta última imatge pertany al Salt de la Portellada.
5 comentaris:
Impressionant el teu blog! Ni que dir de les fotografies i els paratges que mostres. Et segueixc!
Eixe no es el barranc que vaig visitar!! On vaig anar estava gris, arabogues,...
I es que veig que es mes important el que hi ha darrera de la camera que al davant de l'objectiu.
Precioses fotos!!! No conec aquesta part del Port, només el poble de Pena-roja, però el glaç afig atractiu a les cascades del riu. El Salt és impressionant, però quan el vaig visitar jo no portava aigua. A partir de divendres tinc dues setmanes de vacances, i si el pressupost i l´oratge m´ho permeten, vull tornar a Catalunya, en aquest cas, a les Muntanyes de Prades, que per a mi són totalment desconegudes.
Salutacions!
Hola Vicent!
Tens un premi al meu blog, passa't a recollir-lo!
És guapo, el meu poble, eh?
Publica un comentari a l'entrada