El Comptador, cova Ebre...

El Port: el somriure que sobta!



El comptador



Cova Ebre



Bassis de Cova Ebre


Mascles de cabra salvatge

Som a la primavera.

Violes

Darrerament, la pluja ha sigut generosa i la ufanor del bosc brolla arreu. L’aigua, estrepitosa, solca pels barrancs i se sent xisclar de lluny. Des de les altures dels penya-segats, els voltors

i l’àguila calçada,

en vol majestuós, guaiten les valls i els torrents en cerca de caça: alguna saborosa vianda per als polls petits que tenen ben arrecerats en el niu.

Però no us adormiu assaborint tanta bellesa, el camí és llarg i feixuc; els pendents, amunt i avall, posaran a prova les vostres forces; i la sendera, que s’amagarà durant llargues estones,

Cova Ebre

us desconcertarà fins al punt que pugueu sentir paüra, perduts en la boscúria del cor del Port.

Mirades!

Colors del Delta, a l'hivern


Colors del Port, a la primavera


Vols flairosos, a la primavera, a Sebes (Flix)

Quan som capaços de copsar que la natura ens observa,

El mas de la vora, la voreta del cel

ens adonem que som ben poca cosa i que res no ens pertany;

Abellera de mirall

ni la vida, que se’ns escapa de les mans quan la mort truca a la nostra porta.

Voldria volar com un esparver i amarar-me de colors deltaics

És per això que la força de la mirada poderosa d’un entorn salvatge, molt sovint, ens compungeix i ens deixa sense alè.

Qui és capaç de pintar-la encara més bonica?

Els éssers humans, malauradament, al llarg de moltes generacions, ens hem allunyat del contacte amb la natura,

Abellera roja

i quan ens atrevim a regressar-hi l’impacte que rebem és tan intens que no podem assaborir, tan de cop, totes les sensacions i missatges que ella tan generosament ens regala;

Tulipa boscana

això no obstant,

( fotografia feta per la Mercè!)

La terra ufana, el miracle de l'aigua, el cel voladís, jo...

no tardem gaire a adonar-nos de la llibertat que s’hi respira i de la mà de la nostra mare, que ens bressola des que vam nàixer.