Els habitants del bosc!

mallerenga carbonera


mallerenga carbonera


No em puc imaginar el bosc sense moixons, sense les flaires de les seues plomes!

mallerenga emplomallada



mallerenga emplomallada


No puc imaginar-me les tardes de primavera sense els cants frenètics, enamoradissos, del pica-soques blau, que curullen el bosc, fins a les hores crepusculars!

pica-soques blau


pica-soques blau


No puc albirar les albades de tardor sense el cant matiner del barba-roig (pit-roig), que empeny la natura a despertar-se. No podria suportar que les fonts del boscatge fossen òrfenes, que les mallerengues, trapelles de mena, no hi fessen xarrupadetes dolces!

mallerenga blava

Bonica tardor, vora casa!

El viatger, l'excursinista, el caminant, tu! Qualsevol pot trobar baguls de bellesa inesgotable vora casa, sense allunyar-se'n gaire.



Només cal estar-hi a l'aguait, despertar-se d'hora o simplement passejar una estoneta abans de les llums crepusculars.


La formosor la tenim davant dels ulls, a poques alenades, a pocs sospirs... Descobrir-la, de vegades, és cosa de l'atzar;


i unes altres només cal escoltar la veu de l'estació que acaba d'arribar o potser que està a punt d'anar-se'n.


Fotografiar-la no és gaire important. Trobar-la i assaborir-la sí que paga la pena! És una bona recompensa! Perquè ens fa feliços i ens acolorix la vida! Salut!