Horta de Sant Joan, a l'esquerra; Arnes, a la dretaPlorem per tu, mare natura del Port! Tu has sigut el nostre guia de natura des que aprenguérem a caminar! Tu ets el nostre castell, el nostre cel! I som fidels a la bellesa que exhalen els teus boscos, els teus rius, les teus valls..!
Les majestuoses Roques de BenetTu ets el nostre consol, i hi trobem harmonia, assossec i plenitud per als nostres pensaments tenebrosos, quan la vida ens envia dies d'angúnia. I avui ens sentim immensament tristos pel teu sofriment! Vessem llàgrimes amb tu, perquè sabem que els teus fills i molts dels fills dels teus fills són cendra inerta!
Paratges nevats d'HortaPlorem per vosaltres, hòmens que heu regalat la vida a la mare natura! No viu cap oceà que puga emmagatzemar els plors que brollen de les nostres fonts inesgotables!
Panoràmica dels boscos, valls i barrancs d'HortaPlorem, cor amb cor, amb qui sanglota desesperançat, perquè ha perdut el vostre gentil somriure, la lluïssor dels vostres ulls, l'escalfor de la vostra sang..., per sempre més! Ens ofega la veu del vostre silenci!, perquè la vostra mort és la verdadera tragèdia!
Sempre sereu els ardits cavallers de blanca espasa, que cavalcàreu amb gallardia per les muntanyes agrestes del Port: així us recordarem! Així ho contarem als nostres fills!
2 comentaris:
M´he quedat de pedra quan he vist a la tv les ombries del Port en flames, quan encara no feia 2 mesos vaig estar allí de vacances (en el càmping d´Arnes concretament, veure blog TERRA VERDA...), vaig recórrer els indrets de la Franqueta, els pins monumentals (Lo Pimpoll i Lo Pi Ramut), Les Olles del riu Canaleta o Canaletes, no ho recorde cert... No podria tornar a anar-hi i veure-ho tot com està ara. Tardarà tant de temps en regenerar-se el bosc, amb permís de futurs incendis, que probablement ja no tornaria a veure-ho conforme era abans de l´incendi. Em sume als plors per un bocí de natura menys que ens queda per gaudir-ne, més encara quan he tingut el plaer de conéixer-la en tot el seu esplendor. I per descomptat, per les vides humanes que el foc s´ha emportat per davant.
És molt trist el que ens ha passat, el consol que ens queda em queda es que ha estat la mateixa mare que ha decidit que era època de renovar el bosc, una pena els bombers que han perdut la vida, ara ens queda veure com del no res comencen a apareixer les primeres plantes.
Publica un comentari a l'entrada