El Port: el somriure que sobta!
El comptador
Cova Ebre
Bassis de Cova Ebre
Mascles de cabra salvatge
Som a la primavera.
Violes
Darrerament, la pluja ha sigut generosa i la ufanor del bosc brolla arreu. L’aigua, estrepitosa, solca pels barrancs i se sent xisclar de lluny. Des de les altures dels penya-segats, els voltors
i l’àguila calçada,
en vol majestuós, guaiten les valls i els torrents en cerca de caça: alguna saborosa vianda per als polls petits que tenen ben arrecerats en el niu.
Però no us adormiu assaborint tanta bellesa, el camí és llarg i feixuc; els pendents, amunt i avall, posaran a prova les vostres forces; i la sendera, que s’amagarà durant llargues estones,
Cova Ebre
us desconcertarà fins al punt que pugueu sentir paüra, perduts en la boscúria del cor del Port.
3 comentaris:
Continues meravellant-nos amb aquestes pinzellades de Port.
Enhorabona pel teu talent
Precioses les fotos, sobretot la del capdamunt, on ix un pla cobert per coixinet de monja florit, em recorda molt a l´Aitana. És a Terranyes?
Moltes gràcies Vicent per compartir aquestes caminades pel Port. Aprenem,gaudim,sentim,ens emocionem...
Per si fora poc, després,còmodament asseguts a casa ,davant la pantalla del ordinador,podem gaudir d'aquests fantàstics regals que tant generosament ens fas.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES!
Publica un comentari a l'entrada