Ahir, quan la Mercè i jo sortíem de Jesús per anar a presentar el nou llibre als Reguers, ens vam adonar d'uns paisatges encisadors, plenets de roselles, que saludaven el matí! Quina meravella! Quin regal, i tan a prop de casa!
poesia sense versos llegibles!
música sense instruments!
colors, pinzellades de natura, brogit de primavera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada