Quin fred, va dir la fulla!

Ja sóc aquí un altre cop!

El Mascar és un paisatge del Port que es troba a l'abast de tothom. Un cop hi deixes el cotxe, la font la tens a uns cent metres. És un d'aquests indrets generosos, que sempre són a prop, especialment per a aquells dies mandrosos, que no tens gaires ganes de caminar, o simplement t'abelleix de fer un petit passeig, per gaudir de la natura, sense fer gaires esforços.





Sempre paga la pena d'atansar-t'hi de tant en tant, perquè tot i la seua proximitat, la bellesa que

hi podeu trobar és exquisida. Hi esteu convidats!



Per arribar-hi, heu de dirigir-vos cap al Mont Caro (Roquetes, cruïila del Mont Caro...). Un cop hàgeu passat el Restaurants Els Pous de la Neu i el Restaurant del Port, no tardareu gaire a trobar-hi els senyals indicadors que us hi duran.

Ja me'n fareu cinc cèntims!

Els follets del bosc: els bolets!

Arriba la tardor i la sang dels boletaires, que s'ha mantingut freda fins ara, començar a escalfar-se! Les flaires i les aromes de tardor, que escampen els ventets que baixen del massís del Port, els sedueixen i ja no hi poden fer res! L'encanteri ja s'ha produït! i un instint compulsiu, curull de passió, els empeny a sortir a la cerca i captura, una tardor més, dels follets que corren per aquests nostres i meravellosos boscos!: els bolets!





El bolet, generós de mena, afarta els nostres ulls amb colors sadollats per la natura; sacia el plaer de les boques més exigents; fa feliç l'ànima de la mà que l'acaricia; desperta tendresa en la mirada que l'observa;


sorprèn l'ull del fotògraf enamorat; escriu contes de fades i gnoms en el cor de l'escriptor; inventa dies de frescor i aventura en l'esperit d'hòmens, dones i criatures; fa sentir-nos natura (encara que només siga per uns instants!) i ens recorda que en formem part, d'aquest univers que ens observa!

Com arribar a la font del Racó dels Àngels!

No fa gaires dies, el Ramon, blocaire també, em suggeria la possibilitat que cada cop que us parlés d'algun indret del massís del Port, també us ajudés a arribar-hi. I ho faré amb molt de gust! És clar que sí! Comencem per localitzar la font del Racó dels Àngels.
Heu d'arribar al pantà d'Ulldecona (per la Sénia) i tan bon punt creueu el pont fugiu per la dreta, pel camí dels Mangraners, en direcció a la Fou. Teniu una bona tirada fins a la caseta de la Fou (xicoteta, de color blanc, al mateix costat de la pista), a pocs metres abans d'arribar a l'àrea de lleure de la Fou. És hora d'aparcar el vehicle! Passeu per davant de la caseta, seguiu el camí que travessa el barranc (compte! No heu de seguir el sender que s'enfila pel barranc del Racó del Tabac!) i arribareu de seguida a la casa forestal de la Fou. Per dalt del casalot, si feu cas del corriol que hi localitzareu, en vint minuts arribareu al racó dels Àngels. De tornada, podeu baixar pel sender de la dreta, que us durà directament a la pista de la Fou i, costeta avall, a l'àrea de lleure de la Fou... Suggeriment! És important que aconseguiu un bon mapa del Port; per exemple, El Port: mapes exursionistes, de l'Editorial Piolet. També us recomano el llibre El massís del Port: el plaer de l'aventura (que vaig publicar ara fa uns mesos) que, en aquest cas, us parla del racó dels àngels i d'altres itineraris. Que vaja de gust!

La font del Racó dels Àngels

La font del Racó dels Àngels, situada en un dels aiguavessants del barranc de la Fou, sembla que haja sigut esculpida per mans sobrenaturals. La cova en què està ubicada desprèn energia vital, pròpia de la natura, que revifa la vida a cada instant; i els encontorns són d'una bellesa inimaginable, per on l'aigua raja lliurement.

Els sediments hi han construït figures "angelicals", amb braços oberts, i ales vellutades, que aixopluguen plantes endèmiques exquisides : la viola d'aigua (Pinguicola dertosensis). Aquí teniu un altre meravellós regal del nostre estimat Port.

el teix de Millers

el teix de Millers

El teix (Taxus baccata) és un arbre de creixement molt lent, i pot arribar als 1000 anys de vida! El podem trobar quasi sempre en cingleres, canals, barrancs i raconades rocoses. Amb el pas del temps, s'enlaira tot dibuixant figures majestuoses, amb capsades generoses i rodones, i amb troncs genials, rabassuts, entortolligats. Solament l'aril que envolta la llavor és comestible; qualsevol altra part de l'arbre (arrels, llavors, flors, fulles...) és altament verinosa (alcaloide "taxina").

A cardó i al massís del Port, aquest arbre majestuós regala topònims com: la font del Teix (compte!, n'hi ha diverses, de fonts del Teix!), el Teixet.... A cardó, hi podem trobar una bellíssima teixeda. I al massís del Port, el teix de la font del Teix (a prop de la font de les Bassetes), a la mateixa pista de Caro-Beseit, el teix de la font de Millers, el del barranc del Corb, els teixos del forat de l'Algars, el de la Refoia, el de les Vallcaneres... Per a més informació us recomano el llibre Plantes del Port, del Grup de Recerca Cintífica "Terres de l'Ebre".

Davant d'aquests sers tan meravellosos i savis, cal que observem l'esplendor i la bellesa de la natura, en silenci, per no pertorbar la pau d'aquest santuari. La nostra presència és insignificant, i la nostra petitesa es fa encara més evident!

Suscribirse a: Entradas (Atom)

T'hi animes?

lV TALLER DE FOTOGRAFIA I EXCURSIONISME AL PORT

Els dies 24, 25 i 26 d’octubre de 2008

Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports (Catalunya)

Nivell fotogràfic: aficionat-iniciat

Nivell excursionista: baix-mitjà

Si voleu combinar l’aprenentatge de la fotografia amb la descoberta de l’aventura dels paisatges idíl·lics, en estat salvatge, del massís del Port (Parc Natural dels Ports), de la mà de Vicent Pellicer Ollés, amant de la fotografía, reconegut escriptor de les Terres de l’Ebre (A peu pel massís del Port, Caminades pel massís del Port, Les fonts del Port, Endevineu els ocells: el Delta, la Plana i el Port, Paisatges de l’Ebre: el Delta i el Port, Guia de les Terres de l’Ebre, El massís del Port: el plaer de l’aventura...), i gran coneixedor del massís, hi teniu una cita els dies 24, 25 i 26 d’octubre de 2008.

Vicent us endinsarà al bell mig del Parc Natural dels Ports i visitareu la fageda de Faixes Tancades, la portella de Calça, la font del Retaule, el barranc i la fageda del Retaule -la més meridional de Catalunya i gairebé d’Europa-, a l’interior de la qual també visitareu altres fonts, el Faig Pare i el Pi Gros (arbres monumentals centenaris) i infintat d’espècies vegetals, en plena ufanor de tardor.

També us ensenyarà a copsar els centenars de matisos dels colors daurats de la fageda, a fer l’enquadrament adequat dels brolladros de les fonts i de la flor minúscula, a compondre paisatges magistrals, a obervar i plasmar els reflexos de la llum que s’escola entre la multitud dels fajos..., perquè us emporteu, a casa, imatges i records inoblidables d’aquest trosset de cel: la fageda dels Ports.

Fonts prenyades d’aigua de cel, penya-segats tortuosos, barrancs i valls ufanoses; fajos, teixos, arboços, vidalbes, grèvols, moixeres de pastor... i arbres monumentals que graten el cel; cabres salvatges, porcs senglars, esquirols, voltors, àguiles daurades... i tota una meravellosa munió d’aus petites...: tot ho trobareu, en harmonia, en el Parc Natural dels Ports!

Estança: El Mas d’Andresito és una masia rural situada a 1300m d’altitud, al bell mig del massís del Port. Amb una capacitat per a 12 persones repartides en dos grans habitacions amb lliteres i un llit de matrimoni a cadascuna. Menjador-sala d’estar de 40 m2, on compartirem tertúlies, projeccions i sobretalues.

Equip fotogràfic recomanat: Càmera rèflex analògica o digital amb objectius diversos (angular, macro, teleobjectiu curt), trípode, filtres, flaix...; rodets i/o targetes de memòria, etc.

Material auxiliar: Cantimplora, llanterna, roba adequada de tardor i calçat de muntanya.

Programa

Divendres 24

19:00 Recepció a la ciutat de Roquetes, a la seu del Parc Natural dels Ports

20:00 Trasllat al Mas d’Andresito, masia rural situada a 1300 m d’altitud, al bell mig del massís del Port.

21:30 Sopar

22:30 Presentació del taller i projecció audiovisual

Dissabte 25

07:00 Esmorzar

07:45 Sortida fotogràfica a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, durant tot el dia.

14:00 Dinar/pícnic

21:00 Sopar

22:00 Projecció i tertúlia fotogràfica del dia

Diumenge 26

08:00 Esmorzar

09:00 Excursió fotogràfica a Tres Pins, la font del Paradís, el mas del Socarrat, la font de l’Onso o altres paratges de la fageda (en funció de la climatologia).

13:00 Dinar i comiat

Informació i reserves

vinipe@telefonica.net

Tel. 977 50 31 10, 677 182 158

Inscripció oberta fins al 21 d’octubre.

Les places (fins a 12) es cobriran per ordre d’inscripció, un cop hàgiu pagat la reserva de plaça (30 euros); la resta de l’import l’abonareu el primer dia de l’estada.

Número de compte (Caixa Tarragona)

2073 0064 61 0110328100

(Si us plau, feu constar nom i cognoms, el concepte “fageda 2008”, i un telèfon de contacte)

Informació bàsica

Organitzador: Vicent Pellicer Ollés

Lloc: Parc Natural dels Ports – Mas d’Andresito – Casetes Velles

Dies:: 24, 25 i 26 d’octubre

Preu: 175 euros

Places: 12

*Allotjament i pensió completa a la masia rural Mas d’Andresito

*Classes teòriques i pràctiques del taller i guiatge de muntanya

*Assegurança

Trasllats: Els desplaçaments es faran amb els vehicles dels assistents al curs.

Els veíns del meu carrer!

Pregadeu (Mantis religiosa), en una flor, en la finestra d'uns veïns

Us puc ben assegurar que la primavera, per a mi, no és primavera fins que tota una munió de moixons no arriba a casa nostra i en sento els dolços cants: com cada any, han tornat a solcar milers de quilòmetres, des dels seus quarters d’hivernada africans, per quedar-s’hi i procrear-hi, a casa nostra.

La fidelitat que ens professen aquests éssers tan meravellosos és eterna; dubto que en tinguem cap de semblant!: desapareixerà la nostra humil còrpora d’aquesta vida i ells, els seus fills, o els fills dels seus fills regressaran cada primavera: l’oriol (més fàcil de sentir-lo que d’observar-lo) fa el niu als afores, però no gaire lluny, pels garroferars més propers; els formosos refilets del rossinyol i els xiscles sorollosos i neguitosos del tallarol capnegre se senten arreu, especialment per la zona del barranc de la Vall Cervera més propera al poble (Marsà....), entre el canyar i l’espessor entortolligada de la vegetació; el pardal, com que el veem cada dia, durant tot l’any, ja passa desapercebut: a la plaça de la Creu o la plaça dels Bous, recollint trossets de pipa, engrunetes de pa...; l’oreneta cuablanca (l’avió), Oreneta cuablanca (Delichon urbica), davall d'un dels meus balcons

que ocupa el mateix niu cada temporada, davall dels nostres balcons, en una punta de les finestres..., i l’elegant falciot negre (Apus apus) solquen, veloçment, formant grans estols i fent bona xerinola, pels carrers de Jesús; la merla blava, ben enlairada a sobre d’alguna antena de televisor, cantusseja melodies que ha après a muntanya; la formosa mallerenga carbonera (la primavera) acostuma a fer el niu a les fenedures dels arbres del CEIP Daniel Mangrané;

l’acolorida cadernera i el simpàtic gafarró també nien en els arbres de l’escola, però a la part més entaforada de la capçada (també els podeu observar pels voltants del poble, pertot arreu); l’oreneta vulgar, la més simbòlica, coneguda pels seus costums nidificants (niu en forma de cassoleta) i pel seu aspecte tan característic: gola rovellada, ales llargues i punxegudes, i coa en forma de forca; el colltort, les notes sonores i gemegoses del qual es poden sentir també pel barranc de la Vall Cervera (a l’altura del poble), pon els ous en els forats de troncs.

Aquests moixons, en són només, a talld’exemple, una petitíssima part dels que pul·lulen ben a la vora nostra i que, de ben segur, no ens n’adonem.

Oreneta vulgar (Irundo rustica), a les golfes de casa

Només sóc un humil aprenent de natura, i, moltíssimes vegades, no arribo a desxifrar els misteris del comportament d’aquestes criatures meravelloses que, any darrere any, empeses per la veu tendra i llunyana de les nostres terres, fan milions d’aleteigs per estar amb nosaltres cada primavera i cada estiu.

La fada de la nit!: la graèlsia!

Detall de les ales (fet amb un objectiu "macro")!

Graellsia isabelae
Viu entre els 100 i els 1700 metres d’altitud, i segueix la distribució dels arbres nutricis de l’eruga: el pi rojal (Pinus sylvestris) i el pi negral (Pinus nigra). És d’hàbits nocturns i no s’alimenta quan és adulta; depèn de les reserves energètiques que ha acumulat durant la fase larvària. Al massís del Port, tot i que és ecassa, la podem observar-hi d’abril a juny.

Mascle: amb antenes, coa més llarga...


Al maig copulen i la femella pon una mitjana de 100 ous. La vida dels adults no supera els 8 dies. I les erugues eclosionen als 18-30 dies. Aquestes passen per 3 estadis larvaris, fins que es transformen en crisàlide. En aquest estadi de crisàlide passen l’hivern, fins que arriba la primavera. En alguns casos, i per raons desconegudes, no surten del capoll fins a la segona primavera, després de la transformació en crisàlide.

Mascle, a dalt; femella, a baix

Les primeres imatges!

Fa molts anys; un capvespre d'hivern, a Arnes (Terra Alta), en companyia del meu amic Guillermo Camarero. Tres dies de marxa pel massís del Port!
Un dia de tardor. Des del Portell, mirant cap al delta de l'Ebre.
Voltor (Gyps fulvus); una de les aus més majestuoses que solquen els espais aeris del massís del Port


Amb aquestes imatges començo a passejar pels camins d'aquest blog. De mica en mica us aniré dient qui sóc, d'on vinc, cap a on vaig...!