Follow by Email

divendres, 22 d’agost de 2008

Els veíns del meu carrer!

Pregadeu (Mantis religiosa), en una flor, en la finestra d'uns veïns

Us puc ben assegurar que la primavera, per a mi, no és primavera fins que tota una munió de moixons no arriba a casa nostra i en sento els dolços cants: com cada any, han tornat a solcar milers de quilòmetres, des dels seus quarters d’hivernada africans, per quedar-s’hi i procrear-hi, a casa nostra.

La fidelitat que ens professen aquests éssers tan meravellosos és eterna; dubto que en tinguem cap de semblant!: desapareixerà la nostra humil còrpora d’aquesta vida i ells, els seus fills, o els fills dels seus fills regressaran cada primavera: l’oriol (més fàcil de sentir-lo que d’observar-lo) fa el niu als afores, però no gaire lluny, pels garroferars més propers; els formosos refilets del rossinyol i els xiscles sorollosos i neguitosos del tallarol capnegre se senten arreu, especialment per la zona del barranc de la Vall Cervera més propera al poble (Marsà....), entre el canyar i l’espessor entortolligada de la vegetació; el pardal, com que el veem cada dia, durant tot l’any, ja passa desapercebut: a la plaça de la Creu o la plaça dels Bous, recollint trossets de pipa, engrunetes de pa...; l’oreneta cuablanca (l’avió), Oreneta cuablanca (Delichon urbica), davall d'un dels meus balcons

que ocupa el mateix niu cada temporada, davall dels nostres balcons, en una punta de les finestres..., i l’elegant falciot negre (Apus apus) solquen, veloçment, formant grans estols i fent bona xerinola, pels carrers de Jesús; la merla blava, ben enlairada a sobre d’alguna antena de televisor, cantusseja melodies que ha après a muntanya; la formosa mallerenga carbonera (la primavera) acostuma a fer el niu a les fenedures dels arbres del CEIP Daniel Mangrané;



l’acolorida cadernera i el simpàtic gafarró també nien en els arbres de l’escola, però a la part més entaforada de la capçada (també els podeu observar pels voltants del poble, pertot arreu); l’oreneta vulgar, la més simbòlica, coneguda pels seus costums nidificants (niu en forma de cassoleta) i pel seu aspecte tan característic: gola rovellada, ales llargues i punxegudes, i coa en forma de forca; el colltort, les notes sonores i gemegoses del qual es poden sentir també pel barranc de la Vall Cervera (a l’altura del poble), pon els ous en els forats de troncs.

Aquests moixons, en són només, a talld’exemple, una petitíssima part dels que pul·lulen ben a la vora nostra i que, de ben segur, no ens n’adonem.

Oreneta vulgar (Irundo rustica), a les golfes de casa

Només sóc un humil aprenent de natura, i, moltíssimes vegades, no arribo a desxifrar els misteris del comportament d’aquestes criatures meravelloses que, any darrere any, empeses per la veu tendra i llunyana de les nostres terres, fan milions d’aleteigs per estar amb nosaltres cada primavera i cada estiu.