Al costat de casa!

campet de roselles



gladiol

Per gaudir de la natura, ara que la primavera acaba d'esclatar, no cal anar gaire lluny.
Gladiol


Ben a prop, vora casa, en qualsevol barranc, a redós de la companyia d'un bancal d'olivers, a l'hort dels veïns... hi ha alguna princesa que acaba de despertar d'una larga letargia.
gosset


Només cal sortir a fer-hi una ullada, tot passejant, amb l'ànima ben preparada per emmagatzemar-hi dibuixos, flaires, colors, sensacions..., que revifaran, quan us faça falta, l'alegria perduda.

poncella de rosella

Estimo!

Els següents versos són per a totes les persones que heu fet possible la III Fira Literària Joan Cid i Mulet, a Jesús

Estimo la vida,

les formigues i els moixons,

la foscor del dia

i la claror de la nit.

Els mars i els oceans,

els arbres i els núvols,

les races d’hòmens i dones

i llurs fills.

Estimo les carícies del vent,

els plors i els somriures, la pau!;

la dolcesa de la sang

i el plany del seu corrent.

Les mirades,

frec a frec,

el cant de l’oreneta

i el rostre del bosc serè.

violes boscanes

Les pedres i les molses,

la veu dels barrancs,

la nuesa de la pluja

i el cant del picot garser.

Estimo la saviesa dels peixos

la bellesa tèrbola del riu,

i la formosor de ses aigües:

estimo aquesta terra!

Abril, el Port i la neu!

No és la primera vegada que la primavera, per l'abril, ens fa una clucada d'ulls i ens enganya! Ja hem amagat la roba d'abric i, de cop i volta, un dia, ens adonem que fa més fred: ha nevat al Port!


La Barcina, el cim de Caro, tosseta Raça, les rases del Maraco, la moleta d'Alfara..., apareixen cobertes pels floquets d'àngel que han caigut del sostre de l'univers!

L'elixir de l'amor!

Tallarol mascle i femella, d'esquerra a dreta

Tot i la frescoreta de la nouvinguda primavera, si sortiu al camp us adonareu que els moixons van de bòlit! Cap aquí, cap allà! Les flaires de la frenesia de la primavera els empeny a sentir una atracció fatal! Un amor especial, dolç, misteriós, que els fa tendres, encara més tendres, que els mena a l'acte més meravellós de la vida: engendrar vida!

Passerell femella i mascle, d'esquerra a dreta

Les volades aèries, exhibicionistes, els posats atractius, les mirades seductores i els cants subtils dels moixons envaeixen la natura, arreu.
Res no els pot aturar! Han begut l'elixir de l'amor!

Tastets de primavera, al Port!

Fetgera


Ahir, la Mercè, la Carme el Ferran i un servidor vam pujar al Port amb la sana voluntat de fer-hi una bona passejada.
flor de maçanera borda

Les intencions eren bones, però la natura ens en tenia una de ben preparada, de sorpresa.

fulla de romeguera

Tan bon punt vam començar a caminar, els vorals del sender estava curull de floretes de tota mena, i la llum hi dibuixava ombres, colors i matisos que ens encisaven; i la cantadissa de les mallerengues, els pinsans, els cargolets, els mosquiters... encaterinava els nostres sentits; a més, el dia era resplendent, meravellós.

fetgera

En fi, que de tot el que teníem planejat, res de res. Tot i això, vam xalar d'allò més! Vam preferir de deixar-nos portar pels desitjos capritxosos del bosc, la veu del qual s'oïa arreu, dolça i melodiosa.