Ahir, la Mercè, la Carme el Ferran i un servidor vam pujar al Port amb la sana voluntat de fer-hi una bona passejada.
flor de maçanera borda
Les intencions eren bones, però la natura ens en tenia una de ben preparada, de sorpresa.
Tan bon punt vam començar a caminar, els vorals del sender estava curull de floretes de tota mena, i la llum hi dibuixava ombres, colors i matisos que ens encisaven; i la cantadissa de les mallerengues, els pinsans, els cargolets, els mosquiters... encaterinava els nostres sentits; a més, el dia era resplendent, meravellós.
fetgera
En fi, que de tot el que teníem planejat, res de res. Tot i això, vam xalar d'allò més! Vam preferir de deixar-nos portar pels desitjos capritxosos del bosc, la veu del qual s'oïa arreu, dolça i melodiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada