Plorem per tu, mare natura del Port! Tu has sigut el nostre guia de natura des que aprenguérem a caminar! Tu ets el nostre castell, el nostre cel! I som fidels a la bellesa que exhalen els teus boscos, els teus rius, les teus valls..!
Tu ets el nostre consol, i hi trobem harmonia, assossec i plenitud per als nostres pensaments tenebrosos, quan la vida ens envia dies d'angúnia. I avui ens sentim immensament tristos pel teu sofriment! Vessem llàgrimes amb tu, perquè sabem que els teus fills i molts dels fills dels teus fills són cendra inerta!
Plorem per vosaltres, hòmens que heu regalat la vida a la mare natura! No viu cap oceà que puga emmagatzemar els plors que brollen de les nostres fonts inesgotables!
Plorem, cor amb cor, amb qui sanglota desesperançat, perquè ha perdut el vostre gentil somriure, la lluïssor dels vostres ulls, l'escalfor de la vostra sang..., per sempre més! Ens ofega la veu del vostre silenci!, perquè la vostra mort és la verdadera tragèdia!
Sempre sereu els ardits cavallers de blanca espasa, que cavalcàreu amb gallardia per les muntanyes agrestes del Port: així us recordarem! Així ho contarem als nostres fills!