
El Port, després de passejar-hi durant uns trenta-cinc anys, encara continua mostrant-se enigmàtic,

misteriós, subtil, formós! La bellesa que brolla de la seua pell és contínua, les alenades que sospira són desitjos enamoradissos,

i els seus batecs irrompen fins més enllà de les valls màgiques i de les serralades que trenquen l'horitzó,

cada tarda, a l'hora de sol ponent.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada