

Després de la meravellosa experiència del cap de setmana passat, ahir vam decidir de tornar a endinsar-nos en un altre barranc, en la gola tortuosa i laberíntica del barranc de la Paridora.


S'hi han vestit de gala perfumada, per sortir al nostre encontre, i oferir-nos l'última salutació, abans que arribe el son hivernal, que sotmetrà una bona part del bosc a un llarg i merescut descans.

Ara, els fajos, els aurons, els cirers de guilla, els corners, les moixeres de pastor, els roures... ja s'han despullat, i ens mostren la seua nuesa amb una certa timidesa, quasi infantil. I encoixinen el ventre de la natura, humit i enfredorit per les llepades de les nits esquerpes, amb vànoves toves de fulles amorosides.





Només cal estar-hi atent! Les roques també tenen ulls, per poder obaservar-hi a través de les seues nines.


4 comentaris:
Vicent!
Quina Tardor!
No l'oblidarem mai!
unes passejades immenses. Gràcies per les fotos
HOLA VICENT, LA PRIMERA A TOPE D'AIGUA A DE SER ESPECTACULAR...
SALUT
JOAN
Sí, Joan! A les properes pluges hi he d'anar; a veure què passa!
Publica un comentari a l'entrada