Follow by Email

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Colors de tardor, al Port!







Visc en un cim
cobert de núvols,
i la cançó de tardor
em frega els llavis,
m'endolceix els ulls,
em besa la pell,
m'escarritxa l'anima





Gràcies, amics i amigues (Emma, Carme, Ferran, Mercè, Cinta, Toni, Lluís, Mar, Ana, Josep, Joan Maria), per compartir amb mi els colors i els sons d'aquesta tardor.


dimecres, 7 d’octubre de 2009

Una sortida digna!


Una sortida digna, el nou llibre de l'amic Jesús Maria Tibau, és un recull de contes que ens mostra les vessants tendres i humorístiques de la mort. No podia ser d'una altra manera, si tenim en compte que el nostre protagonista és un home de rialla fàcil i generosa, que està enamoradíssim de la seua esposa, i que té el cor obert de bat a bat perquè hi entren els dolços somriures del seu fill.

Felicitats per la nova criatura, Jesús!

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Un racó al sostre de l'univers!

caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea)

Aquesta orquídia, difícil de localitzar i tota una raresa al massís del Port, exhala sentors perfumades,


els efluvis de les quals són enamoradissos, encantadors. És així com observo el bloc de l'amic Jesús, home, sobretot humil, que ja té un racó al sostre de l'univers!

Felicitats, de tot cor, pel premi Blocs Catalunya de Literatura.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Felicitats, amic!

Cada una de les roselles de la imatge representa cada una de les llavors que hi has anat sembrant al teu voltant.


Érem molt jóvens quan l'Octavi Serret i jo ens vam conèixer. Jo, llavors, començava a fer els primers passos, molt tímidament, per les pàgines d'algun llibre de contes. Recordo que, molt vacil·lant, i amb una certa dosi de vergonya, vaig atrevir-me a entrar a la llibreria de l'Octavi, a Vall-de-roures: davant els ulls, se m'obria un immens oceà curull de diaris, llibretes, carpetes, llapis i boligrafs, gomes d'esborrar, mapes..., i tota mena de llibres, amb una aparença més aviat amuntegada i desordenada, i en un espai tan xicotet i ple, on no cabia ni una alenada de pardal.

La seua encaixada va ser cordial i serena, i em va mirar amb tendresa, amb ulls avesats a la remor dolça del Matarranya. Després de petar la xerrada durant cinc minuts, semblava que ens coneguéssem de tota la vida.

Avui, l'Octavi, tot i que continua venent de tot, i en un espai on encara no cap una ploma de pardal (però molt més ordenat!), ha convertit la seua llibreria en el sostre de l'univers intel·lectual; en una biblioteca sorprenent, màgica, capaç de satisfer tothom; en la veu sàvia de la paraula escrita, dels versos escrits que naveguen pels rius de tantes terres estimades. L 'Octavi és l'ambaixador de qui, amb veu, ploma o llapis, tinga alguna cosa a dir: casa seua és casa nostra!

Avui, estimat "Octavio", vull proclamar que és un honor ser amic teu. Gràcies per obrir-me casa teua! I felicitats, eterna felicitat, pel Premi Nacional de Cultura que t'han atorgat.