Colors del Delta, a l'hivern
Colors del Port, a la primavera
Vols flairosos, a la primavera, a Sebes (Flix)
Quan som capaços de copsar que la natura ens observa,
El mas de la vora, la voreta del cel
ens adonem que som ben poca cosa i que res no ens pertany;
Abellera de mirall
ni la vida, que se’ns escapa de les mans quan la mort truca a la nostra porta.
Voldria volar com un esparver i amarar-me de colors deltaics
És per això que la força de la mirada poderosa d’un entorn salvatge, molt sovint, ens compungeix i ens deixa sense alè.
Qui és capaç de pintar-la encara més bonica?
Els éssers humans, malauradament, al llarg de moltes generacions, ens hem allunyat del contacte amb la natura,
Abellera roja
i quan ens atrevim a regressar-hi l’impacte que rebem és tan intens que no podem assaborir, tan de cop, totes les sensacions i missatges que ella tan generosament ens regala;
Tulipa boscana
això no obstant,
( fotografia feta per la Mercè!)
La terra ufana, el miracle de l'aigua, el cel voladís, jo...
no tardem gaire a adonar-nos de la llibertat que s’hi respira i de la mà de la nostra mare, que ens bressola des que vam nàixer.
