Seguint els passos del blog,
Pel Port, de l'estimat amic Lluís, hem descobert paratges que ens han colpit l'ànima! És difícl d'empassar tanta bellesa en un dia! Hi tornarem! Ell, el Lluís, en un dels seus últims itineraris, en parla!: el barranc d'en Ferri, el toll Bugader...
Com que aquestes són terres del magistral poeta Desideri Lombarte, us en faig cinc cèntims, del seu llibre
Romanços mai contats; boires i borrims.
"Terra, país, muntanya, quant t'estimo!
Quants versos t'haig de fer per agradar-te?
Que lluny me n'haig d'anar per estimar-te!"
"D'eixos còdols les gleres n'estan plenes,
sense color ni cara, sense tall,
pacífics codolars dormint a l'aigua,
veïns dels tormassals, baixats dels cingles."
"Qui em desperta dels somnis quan somnio
bells paratges, fonts i rius i donzelles
a l'ombra dels aurons, a l'herba fresca?"
"Passo calladament moments tranquils
i busco tant com puc la solitud
i em trobo amb mi mateix i passo comptes
dels bons dies viscuts i dels mals dies."
"A fora plou;
ploren les fulles de les vinyes noves
com ploren les finestres,
com ulls de vidre de les nostres cases".
"A les altes picosses, als meus cingles,
hi ha caigut un llençol de blanca neu.
Només aquí i allà la taca negra,
d'un floc de pins a contrallum es veu".
"I torno als ulls de mel
com tornen les abelles a la bresca
i tornen els coloms a la font fresca".
Aquesta última imatge pertany al Salt de la Portellada.
El toll Bugader (Pena-roja de Tastavins)
Lo Salt (la Portellada)
Volar voldria, talment com un astor! Enlairar-me desitjaria, com el falcó pelegrí, a frec dels núvols, i xopar-me de vent!
Arran de cel plora la natura, i vessa flors blanques que engalanen les valls i els barrancs, que nosaltres estimem aquí, arran de terra!
