Neu al Port

El massís del Port, a la primavera, pinta verdes les albades, i els rossinyols el desperten amb refilets que han après en terres llnyanes;

i a la tardor i l'hivern, en moltes ocasions,


el fred, el glaç i la neu hi irrompen amb llàgrimes nívies que sacien d'esplendor les valls, les serralades, els barrancs,

i també l'ànima dels qui contemplem la bellesa de la natura.

Ha nascut una nova criatura!

Amigues i amics, m'omple de joia presentar-vos el naixement del meu 12è llibre.

Un cop més, Cossetània Edicions ha tingut la gentilesa de satisfer els capritxos de la meua humil ploma, i ha tret a la llum Port endins, obra narrativa, introuïda per un pròleg, entranyable i tendre, redactat per l'escriptora Susana Antolí Tello, de Beseit. I el llibre té dues parts: Veus del Matarranya, amb dues novel·les curtes, La Rosa, l'última dona del massís del Port (un homenatge a la dona del Port), i Per un cànter d'aigua (lluita acarnissada per la possessió de l'aigua d'un pou, en temps de postguerra). I Alirets d'esperança, amb la novel·la El Senyor dels moixons (un cant a la natura de les terres de l'Ebre, en què els moixons són els protagonistes).

Quin fred, va dir la fulla!

Ja sóc aquí un altre cop!

El Mascar és un paisatge del Port que es troba a l'abast de tothom. Un cop hi deixes el cotxe, la font la tens a uns cent metres. És un d'aquests indrets generosos, que sempre són a prop, especialment per a aquells dies mandrosos, que no tens gaires ganes de caminar, o simplement t'abelleix de fer un petit passeig, per gaudir de la natura, sense fer gaires esforços.





Sempre paga la pena d'atansar-t'hi de tant en tant, perquè tot i la seua proximitat, la bellesa que

hi podeu trobar és exquisida. Hi esteu convidats!



Per arribar-hi, heu de dirigir-vos cap al Mont Caro (Roquetes, cruïila del Mont Caro...). Un cop hàgeu passat el Restaurants Els Pous de la Neu i el Restaurant del Port, no tardareu gaire a trobar-hi els senyals indicadors que us hi duran.

Ja me'n fareu cinc cèntims!

Els follets del bosc: els bolets!

Arriba la tardor i la sang dels boletaires, que s'ha mantingut freda fins ara, començar a escalfar-se! Les flaires i les aromes de tardor, que escampen els ventets que baixen del massís del Port, els sedueixen i ja no hi poden fer res! L'encanteri ja s'ha produït! i un instint compulsiu, curull de passió, els empeny a sortir a la cerca i captura, una tardor més, dels follets que corren per aquests nostres i meravellosos boscos!: els bolets!





El bolet, generós de mena, afarta els nostres ulls amb colors sadollats per la natura; sacia el plaer de les boques més exigents; fa feliç l'ànima de la mà que l'acaricia; desperta tendresa en la mirada que l'observa;


sorprèn l'ull del fotògraf enamorat; escriu contes de fades i gnoms en el cor de l'escriptor; inventa dies de frescor i aventura en l'esperit d'hòmens, dones i criatures; fa sentir-nos natura (encara que només siga per uns instants!) i ens recorda que en formem part, d'aquest univers que ens observa!

Com arribar a la font del Racó dels Àngels!

No fa gaires dies, el Ramon, blocaire també, em suggeria la possibilitat que cada cop que us parlés d'algun indret del massís del Port, també us ajudés a arribar-hi. I ho faré amb molt de gust! És clar que sí! Comencem per localitzar la font del Racó dels Àngels.
Heu d'arribar al pantà d'Ulldecona (per la Sénia) i tan bon punt creueu el pont fugiu per la dreta, pel camí dels Mangraners, en direcció a la Fou. Teniu una bona tirada fins a la caseta de la Fou (xicoteta, de color blanc, al mateix costat de la pista), a pocs metres abans d'arribar a l'àrea de lleure de la Fou. És hora d'aparcar el vehicle! Passeu per davant de la caseta, seguiu el camí que travessa el barranc (compte! No heu de seguir el sender que s'enfila pel barranc del Racó del Tabac!) i arribareu de seguida a la casa forestal de la Fou. Per dalt del casalot, si feu cas del corriol que hi localitzareu, en vint minuts arribareu al racó dels Àngels. De tornada, podeu baixar pel sender de la dreta, que us durà directament a la pista de la Fou i, costeta avall, a l'àrea de lleure de la Fou... Suggeriment! És important que aconseguiu un bon mapa del Port; per exemple, El Port: mapes exursionistes, de l'Editorial Piolet. També us recomano el llibre El massís del Port: el plaer de l'aventura (que vaig publicar ara fa uns mesos) que, en aquest cas, us parla del racó dels àngels i d'altres itineraris. Que vaja de gust!

La font del Racó dels Àngels

La font del Racó dels Àngels, situada en un dels aiguavessants del barranc de la Fou, sembla que haja sigut esculpida per mans sobrenaturals. La cova en què està ubicada desprèn energia vital, pròpia de la natura, que revifa la vida a cada instant; i els encontorns són d'una bellesa inimaginable, per on l'aigua raja lliurement.

Els sediments hi han construït figures "angelicals", amb braços oberts, i ales vellutades, que aixopluguen plantes endèmiques exquisides : la viola d'aigua (Pinguicola dertosensis). Aquí teniu un altre meravellós regal del nostre estimat Port.

el teix de Millers

el teix de Millers

El teix (Taxus baccata) és un arbre de creixement molt lent, i pot arribar als 1000 anys de vida! El podem trobar quasi sempre en cingleres, canals, barrancs i raconades rocoses. Amb el pas del temps, s'enlaira tot dibuixant figures majestuoses, amb capsades generoses i rodones, i amb troncs genials, rabassuts, entortolligats. Solament l'aril que envolta la llavor és comestible; qualsevol altra part de l'arbre (arrels, llavors, flors, fulles...) és altament verinosa (alcaloide "taxina").

A cardó i al massís del Port, aquest arbre majestuós regala topònims com: la font del Teix (compte!, n'hi ha diverses, de fonts del Teix!), el Teixet.... A cardó, hi podem trobar una bellíssima teixeda. I al massís del Port, el teix de la font del Teix (a prop de la font de les Bassetes), a la mateixa pista de Caro-Beseit, el teix de la font de Millers, el del barranc del Corb, els teixos del forat de l'Algars, el de la Refoia, el de les Vallcaneres... Per a més informació us recomano el llibre Plantes del Port, del Grup de Recerca Cintífica "Terres de l'Ebre".

Davant d'aquests sers tan meravellosos i savis, cal que observem l'esplendor i la bellesa de la natura, en silenci, per no pertorbar la pau d'aquest santuari. La nostra presència és insignificant, i la nostra petitesa es fa encara més evident!

Suscribirse a: Entradas (Atom)