
Ahir, abans que sortís el sol, m'enfilava carretera amunt, en direcció a Flix.

Feia temps que no visitava certs racons, que, per aquestes dates quasi primaverenques acostumen a regalar-me sorpreses molt grates.

I l'Ebre, generós de mena, una vegada més, em va amarar de colors festívols, d'aromes de camps curulls de presseguers, de sentors frescals que escampaven els ulls dels tendres brots del bosc de Ribera, de refilets que acaben d'arribar de terres llunyanes.

L'Ebre! Sempre l'Ebre!
3 comentaris:
paisatges que no ens cansem de mirar.
Preciosa la foto de Xerta amb les serres de Paüls al darrere, i el riu Ebre.
Qui no ens deixa de sorprendre ets tu amb aquestes fotos. La del blauet m'encanta.
Publica un comentari a l'entrada