
Aquest cap de setmana hem visitat terres sagrades! De dia, hem visitat fonts d'aigües fèrtils,

les aromes de les quals se'ns han enganxat a la pell; hem passejat per boscos curulls de moixons, els cants dels quals ens han endolcit l'oïda; ens hem atansat a coves amagades; hem fet cims que amagaven "forats d'aigua" generosos;

hem trescat per serralades encimbellades, des de les puntes més altes estant hem observat com pasturaven, plàcidament, les cabres salvatges; hem compartit bones viandes en els llavis de penya-segats altívols, a les envistes de pobles propers, i d'altres llunyans, més enllà d'alguns horitzons; hem contemplat el vol majestuós dels voltors i de l'àliga daurada, i hem assaborit el cant de la gralla; hem tastat colors de flors que encara no havíem descobert.


I a la nit, hem dormit sota el sostre de l'univers, sota la mirada tendra dels estels!

Hem saciat la nostra set de natura!
3 comentaris:
Magnífiques fotos! Només he vist la serra del Montsagre des de Paüls, i fa 3 anys, des d´Horta de Sant Joan, però pel que vaig llegir al llibre "A peu pel Massís del Port", la ruta ha de ser molt xula, no només pels boscos i les fonts, sinó també per les vistes a la valleta de Paüls i cap a la Terra Alta.
Pel Montsagre, home, pel Montsagre.
Veient aquestes fotos i llegint les teues paraules en fa recordar temps no gaire llunyants qua, a l'aula i, potser sense adonarte'n, ens feies partícips dels teus sentiments vers la natura. Les teues lliçons anaven més enllà de l'aprenentatge de la nostra llengua.
Publica un comentari a l'entrada