Orquídies, peònies, refilets d'aus, murmuris del vent...!

D'esquerra a dreta: la Mercè, el Vicent, el Ferran, el Lluís, la Mar, l'Ana, la Carme i el Juan maria.


Tal com estava decidit, el proppassat cap de setmana, quatre agosarades i quatre agosarats d'aprenents de natura, vam enfilar-nos cap al Port. Com que en aquesta ocasió, tothom va ser fidel a la puntualitat establerta (la primera vegada en 5 anys!), abans de les 8 de la tarda ja havíem aparcat els cotxes vora el Refugi de Caro, on havíem de menjar i dormir els tres dies. Una passejada ens aniria bé, per fer gana, i també per fer una mica d'enveja a l'ànima, que teníem frisosa. El primer esclat de colors de les primeres orquídies ja ens va ventar la cara! Estàvem contents, i més trempats que un gínjol!

Peònies i més peònies!

Allò era un humil avançament del que ens esperava l'endemà! Més tard, mentre ens empassàvem les saboroses llenties que havien cuinat la Maria i el Mario, els amfitrions del Refugi, tots manifestàvem, a flor de pell, la immensa il·lusió que havíem emmagtzemat fins avui! Havent sopat, mentre ens bevíem un poliol, vam xalar d'allò més mirant l'audiovisual que els havia preparat. I a dormir! A les 6,30 del matí ens havíem d'aixecar!
Al fons, els masets de Lino

I per avui, ja en teniu prou! Estic esperant que ells i elles, els protagonistes d'aquesta trobada, cara a cara, amb les princeses de primavera del Port (les orquídies i altres meravelles!), m'envien les imatges a què s'han compromès, perquè jo us les puga ensenyar. Volem compartir amb vosaltres orquídies, peònies, refilets d'aus, murmuris del vent...

Instants miraculosos!

Camp de roselles


Ma mare (al cel sia!), aquella tendra mare, l'amor de la qual encara em corre per la sang, sempre en deia que "la vida era una vall de llàgrimes".
barba-roig

És veritat que amb el pas dels anys la vida t'enfronta amb dolors i desenganys que costen de superar, però també és cert que hi ha instants que són miraculosos, i que t'empenyen a seguir viu.
peònia

Més enllà!

Avui he tingut una tarde molt especial! Han sigut unes hores tendres, en companyia de la meua estimada Mercè. S'atansa el taller d'orquídies, que tindrà lloc els propers dies 22, 23 i 24, i volíem fer una passejada pel Port, per veure com estaven les nostres amigues: les orquídies, les tulipes, les peònies... I ja ho podeu veure, quin bé de Déu! Si tot va bé, la xalera la tenim ben garantida!




Més enllà dels ulls dels prats
i de les mans de les pinedes,
en terres òrfenes, brollen els sembrats,
sospirs de les arbredes.



Més enllà de l'esguard de les serralades,
i de la sentor dels rius dels cims
hi ha camps de tulipes amarades,
orquídies gentils que guien els camins.





Més enllà dels llavis de la lluna,
i de la màgia dels seus dits,
naixen mars de blanca escuma
que alleten peixos i dofins amb els seus pits.



Més enllà dels verals de les llacunes
i de la carícia dels brins dels ribassos,
hi ha un bosc de flors nues,
la natura, la mare de tots, que ens regala els braços.

Microuniversos: sota el bosc!

El bosc! El santuari còsmic de l'univers a la Terra!


La immensitat meravellosa i corprenedora de la boscúria, en moltes ocasions, ens encanta amb metzines que endolceixen l'ànima,



ens ennuvolen la mirada, i no ens permeten anar més enllà, i endinsar-nos en els boscos del cor de les arbredes


i descobrir que sota la seua capsada s'amaguen tants microuniversos com us pugueu imaginar.

A la barana dels teus dits

Us convido que el llegiu, amorosidament! Aquest llibre és una tendra poncella que pots fer que esclate a la barana dels teus dits, a les cingleres dels teus llavis, pels rierols que amaren els boscos de la teua ànima...

Jesús, en els seus versos, fa que cada paraula siga una primavera florida, una allau de colors, un refilet d'amor.

I perquè vegeu que no us enganyo, ara, llegiu aquestes dues estrofes, que el Jesús ens regala, en el seu darrer llibre.



I si d'alguna plaça sóc captiu,
i si em commou alguna flama,
és per l'amor que encara et tinc
i la tendresa que m'empara.

Quan m'inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontisses,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pau tou.

Pou del Mas de Morera! Per al Lluís!

Dissabte, al llarg dels 24 quilòmetres que vam fer pel Port, vam visitar algunes desenes de masos i fonts. Aquesta, Lluís, és la bellíssima construcció del pou del Mas de Morera. El Ferrran, que ho va fotografiar tot, suposo que en farà un bon reportatge, de l'itinerari, al seu bloc. I la Mercè i la Carme també en van fer un munt, de fotografies!

Natura!

És fàcil sargir el rostollar

amb fiblons d'aiguaneu,

amb esquitxos de roselles,

amb fils de seda,

pentinats per la teua mà.