Follow by Email

dijous, 28 de maig de 2009

Orquídies, peònies, refilets d'aus, murmuris del vent...!

D'esquerra a dreta: la Mercè, el Vicent, el Ferran, el Lluís, la Mar, l'Ana, la Carme i el Juan maria.


Tal com estava decidit, el proppassat cap de setmana, quatre agosarades i quatre agosarats d'aprenents de natura, vam enfilar-nos cap al Port. Com que en aquesta ocasió, tothom va ser fidel a la puntualitat establerta (la primera vegada en 5 anys!), abans de les 8 de la tarda ja havíem aparcat els cotxes vora el Refugi de Caro, on havíem de menjar i dormir els tres dies. Una passejada ens aniria bé, per fer gana, i també per fer una mica d'enveja a l'ànima, que teníem frisosa. El primer esclat de colors de les primeres orquídies ja ens va ventar la cara! Estàvem contents, i més trempats que un gínjol!

Peònies i més peònies!

Allò era un humil avançament del que ens esperava l'endemà! Més tard, mentre ens empassàvem les saboroses llenties que havien cuinat la Maria i el Mario, els amfitrions del Refugi, tots manifestàvem, a flor de pell, la immensa il·lusió que havíem emmagtzemat fins avui! Havent sopat, mentre ens bevíem un poliol, vam xalar d'allò més mirant l'audiovisual que els havia preparat. I a dormir! A les 6,30 del matí ens havíem d'aixecar!
Al fons, els masets de Lino

I per avui, ja en teniu prou! Estic esperant que ells i elles, els protagonistes d'aquesta trobada, cara a cara, amb les princeses de primavera del Port (les orquídies i altres meravelles!), m'envien les imatges a què s'han compromès, perquè jo us les puga ensenyar. Volem compartir amb vosaltres orquídies, peònies, refilets d'aus, murmuris del vent...

2 comentaris:

fERRAN ha dit...

He tingut la sort de poder assistir als dos tallers de primavera i alguns més de tardor d'anys ja passats ,que sempre els tinc molt presents.
A més de fotografia he aprés altres coses , molt més importants per a mí.
Que bo si hi haguessin més mestres en sentiment d'aprenent.
Espero que algun dia ens prepares tallers d'estiu i d'hivern.

Vicent Pellicer Ollés ha dit...

Tots aprenem, Ferran, cada cop que la natura fa una alenada. I no solament aprenem d'ella, sinó també de cadascuna de les persones amb qui compartim les trobades. Sou tots i totes una colla magnífica, com mai havia conegut. i us estic molt agraït, per tindre la generositat de compartir amb mi totes les passejades que fem.

Salut!