
Ma mare (al cel sia!), aquella tendra mare, l'amor de la qual encara em corre per la sang, sempre en deia que "la vida era una vall de llàgrimes".

És veritat que amb el pas dels anys la vida t'enfronta amb dolors i desenganys que costen de superar, però també és cert que hi ha instants que són miraculosos, i que t'empenyen a seguir viu.

1 comentari:
Molt boniques les fotos!!! M´encanta la de la peònia. En el llibre "A peu pel Massís del Port" recorde haver vist una foto d´unes peònies a la font Mala. A l´únic lloc del País Valencià on n´he pogut veure ha sigut al Penyagolosa. Salutacions!!!
Publica un comentari a l'entrada