dilluns, 16 de novembre del 2009

La tardor no se'n vol anar!

Aquest cap de setmana, ens hem despertat abans que el nostre amic el sol!


La Carme tenia set de natura, el Ferran es delia per descobrir nous paratges, la Mercè necessitava amarar-se l'ànima de flaires de bosc, i jo tenia necessitat de beure'm, a glopades, els darrers sospirs de la tardor.


Hem passejat per indrets insòlits, on no arriba tothom!


Hem trepitjat pedres i còdols de barrancs, per on les salvatgines campen arreu, al seu aire!


Hem trescat per senders amagats, que s'abocaven a valls f'èrtils i assolellades.


Hem visitat sitis en què els colors tardorencs no tenen pressa per anar-se'n!
I hem fet xarrupades a fonts ancestrals (cocó de la Tormeda, la Fonteta...), en què, molt probablement, els nostres avantpassats, quan començaven a alenar per aquests paratges, fa milers de sols i de llunes, hi veien reflectit el seu rostre serè, en aquelles aigües cristal·lines.



I la tardor no se'n vol anar!






I després de dos dies de mirar fit a fit la natura, hem tornat a casa amb l'ànima ben assaonada i la sang assossegada. Hem jugat a escriure versos en l'airina que corria pels barrancs; hem saludat moixons que refilaven sons dolços; hem estat en silenci, escoltant la veu del bosc i el xiuxiueig de la vida, que brollava pertot arreu.

I la tardor no se'n vol anar!

9 comentaris:

JOAN GONZÁLEZ_MIRATGES ha dit...

"PERO BUENOOOOOO..." AMB AQUET ROMANTISISME DONA GUST ANAR A L A MONTANYA

SALUT
JOAN

vicent pellicer ha dit...

Per a mi, Joan, cada passejada per la natura és el mitjà per respirar-hi en harmonia, i, si pot ser, formar-ne part; al menys, ho intento!

fERRAN... ha dit...

Sempre que ens acompanyes i ens guies, per aquests fantàstics indrets del nostre estimat Port,
inevitablement deixem de ser uns simples espectadors.
Ens fas sentir ,i recordar,que tots formem part d'una Natura que s'ha de respectar, si volem arribar a estimar-la...

Anònim ha dit...

Quins llocs tan salvatges ens mostres!
La tardor, com si fos l'ocell de foc, ha arribat als racons mes pregons del Port.
Que be que us ho passeu!

carmen ha dit...

Si ja és un immens plaer compartir amb tu i la Mercé aquestes caminades pel Port el reviure-les és......mmmmmmmmmmmmmm,......fantàstic,.......embriagador. Un reportatge esplèndit. Moltes i moltes gràcies.

Josep Lluís ha dit...

Quina meravella de tardor al Port! Diumenge va eixir un dia quasi estiuenc i vaig estar trescant per la serra de Mariola. Al meu blog hi penjaré algunes fotos... Per cert, per al pont del 9 d´octubre de l´any que ve és possible que ens n´aniguem al Port. Encara no hi ha res decidit, però alguns companys del grup han proposat recórrer la zona d´Arnes i Horta de Sant Joan.
Salutacions!

Josep Lluís ha dit...

Ja teniu les fotos de la Mariola...

José Luis Ordovás Sariñena ha dit...

Una preciosidad, Vicent... Enhorabuena.

Jesús M. Tibau ha dit...

quina enveja de colors!