Quan els bufadors ploren aigua de les entranyes de la natura, a uns centenars de metres abans d'arribar a la font del Mascar, ja se sent la remor del barranc, que baixa golut, fart.
La vall s'I tan bon punt t'hi aproximes, ja pots contemplar la majestuositat del formós salt, que dibuixa una mena de coa de cavall, les llàgrimes del qual surten de la panxa de la serralada, a través d'una gola pronfunda, per on podrien entrar dos persones.No fa gaires dies, la meua estimada companya, la Mercè, i jo vam tindre l'oportunitat de gaudir de la generositat dels bufadors.omple de frescor d'aigua, de cants d'aigua, de colors d'aigua, de silenci d'aigua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada