Follow by Email

diumenge, 22 de febrer de 2009

Els prínceps dels teixos del Marturi

Teixos monumentals

Ja feia temps que la Mercè, la Carme, el Ferran i un servidor volíem atansar-nos als majestuosos i encisadors teixos del Marturi. Per a ells era la primera vegada; per a mi, com si fos el primer cop; perquè la bellesa de la natura canvia cada instant; cada estació engalana la boscúria del Port amb robins i maragdes que captiven els ulls de qualsevol ànima que s'hi passeja. Res no és igual, fins i tot després d'una clucada d'ulls!

Cova de l'Heura

Hi vam accedir des de la font de Cova Avellanes, pel sender que puja als bassis del Marturi.
L'abraçada d'aquests éssers vivents gegantins, dels quals brolla noblesa curial des de temps ancestrals, ens ha escalfat la sang a poc a poc; ens ha assuavit la mirada; ens ha entendrit la pell; ens ha besat l'alè.
Teix monumental del Marturi

I llavors ens hem adonat de la nostra petitesa; hem recordat que la nostra vida és efímera, i que després que els nostres cossos ja siguen pols, a redós dels llavis d'aquests nostres estimats germans, i per moltes centúries, seguiran esclatant orquídies perfumades.

3 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Enormes teixos!!! És un dels meus arbres preferits, sobretot per la seua escassesa per les meues terres. A la serra de Mariola estava l´únic bosc de teixos del País Valencià, n´hi havia gairebé un centenar de teixos adults, barrejats amb aurons, moixeres i corners. Jo no l´he pogut conéixer tal com era, perquè l´any 1980 es va cremar. Alguns teixos supervivents encara ocupen les pedreres de la teixera, i d´altres han rebrotat des de les arrels. Actualment només en resten poc més d´una vintena, però ja no formen bosc. Al meu bancal en tinc plantats 5, de diferents edats, el més gran té ara 7 anys, i fa uns 2 metres d´alçada, almenys al principi ha crescut prou ràpid.

Jesús M. Tibau ha dit...

no som tan petits, si som capaços d'admirar i emocionar-nos amb aquesta bellesa

Lluis Ibañez ha dit...

Els nostres amors pel Port estan lligats al teix : n'hi ha tants i tan singulars!